El sacrifici està a punt de començar. Només alguns ho saben. Ella no s’espera el que està previst que passi: que el seu pare hagi decidit llevar-li la vida en nom d’un suposat benefici en la guerra. Ifigènia, però, a l’últim moment és salvada per Àrtemis i la deessa la substitueix per un cérvol. Se l’emporta a la seva comunitat, teixida en el bosc i habitada per dones i animals. Durant segles nosaltres hem hagut de ser sacrificades, narrades exclusivament per homes, sense possibilitat a dir. Homes que han decidit quines accions preníem, com pensàvem i respiràvem. Però amb molt d’esforç cada cop es va obrint més l’escletxa que separa aquest abisme: prenem la paraula. Aleshores em fixo en com totes les companyes d’Artemísia es pronuncien de diferents maneres en la Història. Com, a poc a poc, també es va introduint la tematització de l’experiència en la novel·la de formació escrita per les dones.
Tanco el desembre i l’any molt contenta d’haver continuat escrivint en aquest racó digital que representa Cada Dia Lletres. Un espai on hem donat lloc a la Literatura i a l’Art en català. Però sobretot on s’ha fet comunitat, una comunitat de persones que estimen els llibres. Aquest mes ha resultat ser molt especial per a mi, perquè he creat un indret on diverses persones s’han reunit, en el Calendari d’Advent Literari. Un calendari virtual en el qual cada dia hem compartit xerrades i fotografies al voltant del tema dels llibres. On hem compartit històries, relats, tries; el darrer ha estat comentar un llibre que fos significatiu per cadascú. Llegir totes aquestes vivències ha estat un moment d’intimitat i alhora de felicitat: hem compartit alguns referents comuns en les primeres lectures, he vist com heu passat oposicions, o com us heu casat a partir de llibres.
Quin gran que influx han tingut els llibres en nosaltres! I més que el llibre, la narració. Necessitem un espai on poder escriure’ns. Sylvia Plath va parlar de l’experiència. També autores contemporànies ens han brindat tot això, com Sally Rooney i la universitària de classe mitjana alta a Conversations With Friends i les noies de trenta anys a Beautiful World, Where Are You. O la depressió absoluta a My Year of Rest and Relaxation d’Ottessa Moshfegh i tantes altres autores que ens arrepleguen al voltant de la paraula, sigui amb ficció, autoficció o autobiografia. I tantes que no ho poden fer, però ho farien si poguessin, persones que estan situades a la perifèria i que no tenen l’accés a aquest espai.
També veiem propostes d’escriptures en serials televisius com The Wilds, The Bold Type, Girls o The Sex Lives of College Girls. I en la indústria musical Taylor Swift és una figura potentíssima en donar eines per curar les ferides. Totes elles parlen des d’elles mateixes i ho fan molt bé. Cada escriptura és una Ifigènia salvada, una tarima per poder enunciar-se. Amb aquestes premisses del calendari d’advent, he pogut formar part d’una xarxa molt bonica de persones, una majoria de dones, dialogant. I no només ara, sinó tot l’any. I crec que aquest és el triomf, l’objectiu assolit, compartir cultura. Continuar escrivint i crear espais fora del bosc, espais on sempre hi hagi igualtat, serà el propòsit del 2023. Un lloc on cabem tots i no se silenciï més a cap persona. Que els cérvols i totes les Ifigènies ballin a les places i es dibuixin mil projectes nous. Bon Nadal.
Quin text més bonic, Vinyet! Bon Nadal <3
Moltes gràcies, Núria! Bon Nadal i una abraçada ben gran.