Ahir vam començar la setmana amb Collserola nevada, tancant aquest mes de febrer que ha passat tan ràpid com un sospir. A l’horitzó intueixo un abril que ve carregat de llibres i roses, i les editorials no paren de publicar novetats per fer-nos dentetes abans del millor dia de l’any. Repassem 10 de les darreres novetats a través de les seves contracobertes (perquè sí, Periscopi en aquest cas ha fet una excepció i ha parlat de l’argument a la contracoberta). Us agrada algun d’aquests llibres? Esperareu a Sant Jordi o ja els llegireu?
10 Novetats Editorials en Català
Videojocs, amistat i amor
‘Demà, dema i demà’ de Gabrielle Zevin (Edicions del Periscopi)
Des de ben petits, en Sam i la Sadie comparteixen l’afició pels videojocs. Allà hi experimenten la llibertat i l’alegria que els manca al món real, on senten que no acaben d’encaixar. Quan es retroben anys més tard, decideixen apostar pels seus somnis i viure de la creació d’aquests universos fantàstics i imaginaris sense preveure, però, que ben aviat s’enfrontaran a un èxit imprevist i imparable que posarà en dubte la naturalesa de la seva relació. Aquesta és la història dels mons que construeixen els dos amics, perfectes però irreals, i també de la impossibilitat per adaptar-se a la ferocitat del que comporta el triomf: els diners, la fama, les identitats qüestionades i la tragèdia. Comença’l a llegir aquí.
Joc literari i tradició
‘Una història és una pedra llançada al riu’ de Mònica Batet (Angle Editorial)
El Futur Folklorista i el Futur Revolucionari es van fer amics en una escola de ball, tot i que a ells no els preocupava gens aprendre’n. Entre la tradició oral i la literària, cada lector pot reconèixer els personatges i la ciutat on viuen malgrat que no tinguin nom. La lluita soterrada contra un poder dictatorial, el desig de llibertat plena, el verí paralitzant de la repressió, la força aglutinadora d’una cançó… Aquesta novel·la és com cap altra: màgica i real, atemporal i contemporània, circular i lineal, freda i ardent, amarada de tradició i rabiosament moderna.
Viatges i pas del temps
‘Aterratge’ d’Eva Piquer (Club Editor)
La decisió que pren en aquell cafè és radicalment contrària a la seva manera de fer: sense pensar-s’ho, diu que sí a un viatge amb tres desconeguts. Van a fotografiar-se dins la carcassa d’un avió que va caure el 1973. Era a Islàndia, en una costa de penya-segats continus, i conduïa un pilot inexpert de vint-i-sis anys. No va morir ningú. Aquesta història l’apassiona i atia el vell instint de furgar. Escriu a Gregory Fletcher, el jove pilot de mig segle enrere. I ell li contesta. L’intercanvi entre aquestes dues persones allunyades per tot —la geografia, el temps històric, la condició, i una pandèmia per torna— produeix un joc de miralls. Afloren preguntes com no se’n fan en la vida corrent.
Text postmodern
‘No robaràs’ de Josep Girós (La Segona Perifèria)
Una gran distància separa el narrador de No robaràs d’aquells que anomena els seus pares. Una distància farcida de mentides, solitud i incomprensió; una distància que amaga certs fets d’un passat que abocà un matrimoni, que semblava tenir-ho i poder-ho tot, a viure una mort en vida de la qual els fou impossible sortir. No robaràs és la reconstrucció minuciosa i inclement d’aquestes vides, d’aquest món de secrets i silencis. També és una mena d’autobiografia intel·lectual, una via d’escapament del pou al qual el narrador semblava condemnat, en què es tracten des de les banalitats més insignificants fins als grans temes de la condició humana. Pots llegir-ne un avançament fent click aquí.
Estil despietat
‘Lapvona’ d’Ottessa Moshfegh (Angle Editorial)
Lapvona és un poblet medieval on els camperols, pobres i empobrits, treballen sota el jou d’un noble cobdiciós i distant. El frívol Villiam viu dalt d’un turó, en una casa senyorial protegida pels seus guardians nòrdics —alts, forts i rossos. Hi du una vida regalada i reclosa, rodejat de criats, sense pensar més que en estar entretingut i menjar bé. A la falda del mateix turó viuen el pastor Jude i el seu fill Marek, que per la desaparició de la mare va ser alletat per l’Ina, una mena de bruixa-dida que coneix els secrets del bosc a través dels ocells. Moshfegh ha sorprès novament els seus seguidors traslladant el seu humor negre, el seu estil despietat i els seus personatges extrems a una novel·la d’ambient inquietant, una faula sense moral. Llegeix-ne un fragment aquí. 
Assaig
‘El riure’ de Henri Bergson (Ela Geminada)
Premi Nobel de Literatura de 1927. Ens atrapa perquè burxa dins el nostre inconscient: el riure no solament com a alliberament físic i mental, sinó també com a repte gairebé filosòfic de la condició humana. ¿Què ens fa riure? Ho vulguem o no, més o menys les mateixes coses. Un engany ple de bonhomia: amb El riure, ens provoca el riure, si més no, somriure, perquè hi aplica una de les màximes que ell mateix defensa en el seu llibre: presentar d’una manera seriosa i falsament erudita una qüestió que, per se, no ho és. I això… ens fa riure.
Esport d’elit masculí i el Barça
‘Triomfador’ de Joan Jordi Miralles (Males Herbes)
Triangle amorós a la Barcelona dels seixanta
‘Fracàs’ d’Aurora Bertrana (Viena Edicions)
Un intens triangle amorós a la Barcelona burgesa dels seixanta. La Clàudia i en Domènec són un matrimoni exemplar, la parella perfecta de burgesos barcelonins. Joves, atractius, cultes i rics… Ho tenen tot. Des de fa molt de temps, el seu millor amic és en Blai, un pintor amb molt de talent. Però l’equilibri de la relació es posa en perill quan en Domènec li proposa que faci un quadre de la Clàudia… nua. Al principi, tant ella com en Blai s’hi oposen, però al final el projecte tira endavant i s’engega, així, un joc delicat de seducció i de gelosies. Llegeix-ne un fragment aquí.
Conte infantil sobre l’amor
‘El monstre de l’armari s’ha enamorat’ d’Antoine Dole (Animallibres)
Una nova aventura del protagonista de la sèrie “El monstre de l’armari”, un gran èxit internacional. El monstre de l’armari se’ns ha enamorat! Ja fa dies que no toca de peus a terra perquè diu que té papallones a l’estómac, i si li mires bé els ulls hi veus uns cors de color rosa, tovets i ensucrats com gominoles. El cor li batega a mil per hora, no es concentra gens a classe i s’ha tornat molt presumit. No sembla ell, l’amor ens l’ha ben trastocat! Comença a llegir-lo aquí.
Distopia
‘El gran buit’ de Léa Murawiec (Editorial Finestres)
Manel Naher és una noia que treballa en una petita llibreria. El món distòpic que escenifica aquest còmic premia l’anomenada Presència de les persones, de manera que si ningú pensa en tu, desapareixes. Aquesta disputa per existir porta la Manel Naher a lluitar per la seva supervivència en una carrera de fons trepidant que té lloc en una ciutat de gratacels immensos i farcida de noms que volen ser recordats. El Gran Buit és una reflexió punyent sobre la visibilitat a les xarxes socials i el culte a l’ego. Comença a llegir aquesta novel·la gràfica aquí.
Et pot interessar…
