Els Book Hunters han creat un Book Tag que podeu veure fent clic aquí de la famosa sèrie de Netflix “El joc del calamar” (2021), escrita per Hwang Dong-hyuk. He trobat que seria bona idea fer-ne jo també un. Els Book Tag consisteixen a agafar diferents motius d’una obra i relacionar-los amb llibres. Els creadors d’aquest han decidit agafar cada joc i relacionar-lo amb un llibre diferent. Ara bé, de què va El joc del calamar?
El joc del calamar es construeix sobre la premissa d’un grup de persones pobres, endeutades, que són convidades a participar en una sèrie de jocs macabres en què cada cop s’assassinen a més persones fins a quedar-ne viva només una. El premi pel guanyador final és una suma molt alta de diners.
És una sèrie que he vist fa poc a causa del seu èxit i he de dir que vaig patir molt amb els episodis, però com a valoració final em va agradar molt. Dona un toc d’atenció amb aquesta situació distòpica de les bogeries que es poden arribar fer per diners i desesperació, i mostra la monstruositat d’aquells que organitzen les proves només per divertir-se amb la desgràcia dels altres. Si us agrada la crítica social –com Black Mirror– combinat amb una estètica de sang i fetge (molt gore) aquesta sèrie us agradarà. He volgut fer aquest Book Tag amb la meva tria literària. Endavant, doncs:
🤝 El reclutament, un llibre que t’hagi enganxat a la lectura o t’hagi salvat d’un bloqueig🤝
Molts van ser els llibres que m’han enganxat a la lectura, però un dels quals guardo un record especial és Ales, d’Aprilynne Pike. Va ser una de les primeres novel·les juvenils que vaig llegir i em va fascinar. M’agradaria poder-ne fer una relectura aviat, perquè no me’n recordo gaire a part de l’esquema general: de sobte, la Laurel descobreix que és una fada perquè veu com li surten uns bonys a l’esquena, que es convertiran en ales. I a partir d’aquí, ha de viure amb la seva nova condició. Tinc molt bon sabor de boca d’aquest llibre de fantasia.
🧱Pica-paret, un llibre tan absorbent que t’han enganxat llegint-lo quan no tocava🧱
És el torn de Matar un rossinyol, de Harper Lee. L’any passat el vaig llegir i va ser una de les millors lectures anuals. Cada capítol es lligava amb un altre i no podia parar fins a arribar al final. D’una forma molt ben narrada, l’autora escriu un relat colpidor sobre el cas fictici –però malauradament atribuïble a tants casos de la Història– d’un home negre acusat de violar una dona blanca als Estats Units dels anys trenta. La història és narrada a través dels ulls dels fills de l’advocat blanc que el defensarà i intentarà salvar aquest rossinyol de la bandada de corbs.
🍪Les galetes de sucre, un llibre que requereix esforç i dedicació🍪
El cor quiet, de Josep Carner és un poemari del segle XX. Va ser lectura obligatòria de l’optativa de Literatura Catalana a segon de batxillerat. Fou un llibre dens, ple de símbols i d’una poesia complicada –que no impedeix que no sigui bona–. Tinc un record d’haver passat per un bosc de símbols, un camí obscur cap a l’enteniment d’aquesta poesia. Potser ara el gaudiria més, ara que tinc més coneixement.
🔮Les bales, un llibre triat a l’atzar, que t’ha portat a llegir-ne més perquè era una saga o t’ha agradat l’autor/a🔮
Vaig comprar El festí de Babette d’Isak Dinesen (pseudònim de Karen Blixen) a la Casa Usher aquest estiu per pur atzar, perquè havia vist fotografies i ressenyes a l’Instagram de Viena Edicions i altres bookstagrammers i m’havia cridat l’atenció la coberta. Vaig veure’l a la llibreria i vaig comprar-lo sense saber molt de què anava, però amb la marca de l’editorial, que em sol ser agradable el seu catàleg. La lectura la vaig engolir en dos o tres dies. No he llegit més llibres d’aquesta autora, però en tinc moltes ganes. Podeu veure’n la ressenya completa que vaig fer per a aquest blog aquí.
🪢Estirar la corda, un autor/a per qui mantinguis un estira-i-arronsa amb la gent, perquè el defenses o crítiques molt🪢
Tot i que aquest llibre és un clàssic estimat per moltíssima gent, també té els seus detractors. La literatura realista és un tipus de literatura que per alguns no sol agradar. Però a mi m’encanta i la defenso aferrissadament. Cada llibre que llegeixo m’encanta. I un dels màxims exponents del Realisme és Anna Karènina, de Lev Tolstoi, del qual ja vaig fer-ne una ressenya en aquest blog. No em cansaré de recomanar aquest llibre, és una obra mestra de la modernitat: recull la vida d’Anna, una aristòcrata infeliç amb el seu matrimoni. Coneixerà sense buscar-ho a Vronski, un jove atractiu que esdevindrà el seu amant. Una gran ficció de tota una època.
🪜Les plataformes, un llibre que anava molt bé, però un pas en fals te’n va fer perdre les ganes🪜
Adolphe, de Benjamin Constant. Aquesta novel·la romàntica em va agradar com a plantejament en general, però no en el desenvolupament. Al principi la premissa d’uns amants es fa molt interessant, però al final acaba sent excessivament repetitiu, perquè no hi ha un desenvolupament d’altres temes, sinó que es converteix en un estira-i-arronsa constant inacabable, un cercle infinit. Adolphe és un jove que vol entrar al joc d’agradar per pura diversió, i amb tota la seva instrumentalització, a còpia de molts intents, aconsegueix seduir Ellénore, una dona casada. El joc passa a ser compassió, i ambdós estan lligats en l’altre. M’agrada molt la temàtica sentimental i els llibres del Romanticisme (com Cims borrascosos), però en aquest cas no em va acabar de fer el pes.
🦑El joc del calamar, un llibre que vols llegir, però alguna cosa t’ho impedeix🦑
L’etern pendent de la meva prestatgeria és Guerra i pau, de Lev Tolstoi. Malgrat que abans he dit que m’encanta Anna Karènina, mai trobo el moment per llegir aquest llibre. A veure si el 2022 ho aconsegueixo! Guerra i pau tracta de la invasió napoleònica a Rússia durant el segle XIX, narrada des de l’òptica de diverses famílies de la noblesa russa, classe que està entrant a la decadència. És una novel·la d’èpica, també és novel·la històrica i de saga familiar.
🔫Perdre un dels jocs, un llibre que t’explota el cap🔫
L’últim llibre d’aquesta llista és sens dubte Apunts del subsol, de Fiódor M. Dostoievski. Quan vaig llegir-lo, em vaig quedar amb cara de no saber què estava llegint. I és que la primera part del llibre és densa, se’ns mostra una mena de monòleg interior del protagonista molt filosòfic. Un funcionari frustrat, un home del subsol, apartat, vol executar una venjança que se’ns mostrarà a la segona part del llibre, més accessible, ja que és narrativa. En aquesta part veiem com es duu a terme aquests pensaments destructius del protagonista. Amb una ironia molt decadent, se’ns mostra un fresc de la Rússia funcionarial del segle XIX. Em vaig fer un tip de riure, però alhora amb ganes de plorar.
Us animeu a fer aquest Book Tag?
Book Tag Els Book Hunters: https://www.instagram.com/p/CVsMisZtH2M/
Canal de YouTube Els Book Hunters: https://www.youtube.com/channel/UCngco7uFYwec_-BhrMxu0Fw
