Qui no és tafaner amb les històries de la burgesia?
A mi m’agraden molt: tinc una debilitat per ells, sobretot pels relats russos. Avui us porto un llibre que parla d’aquest tema: El ball, d’Irène Némirovsky (1930). L’escriptora jueva va fugir de la Revolució bolxevic amb la seva família cap a França. Allà, va fer-se un gran nom en el món literari, justament amb aquest títol, però l’antisemitisme va fer que l’arrestessin al camp de concentració d’Auschwitz, on va morir.
Contractes socials i vestits d’etiqueta
De cop i volta, la família jueva Kampf es fa rica. El pare guanya accions a la borsa per l’atzar, ja que ensopega un moment de sort. No volent tornar a la vida humil, se’n van a viure a París, en un habitatge molt més ostentós i luxós que el d’abans. Per tal d’entrar als cercles més elitistes de la societat parisenca, decideixen organitzar un ball a casa seva. És un esdeveniment molt important per a ells, i el celebren a gran escala: conviden prop de dues-centes persones.
Però la posició econòmica no és la mateixa que les relacions familiars: la mare, Rosine, no deixa assistir al ball a la seva filla de catorze anys, ni tan sols un quart d’hora. La jove Antoinette s’indigna davant d’aquesta sentència: se sent profundament manada per Rosine en tot. Li ordena com ha de menjar elegantment, les lliçons de piano que ha de prendre… Per a la filla, aquelles circumstàncies són
Una esclavitud, una presa, haver de repetir les mateixes accions cada dia a la mateixa hora: llevar-se, vestir-se… Els vestidets foscos, les botines grosses, les mitges de canalé, igual, igual que un uniforme, perquè al carrer ningú seguís ni un instant amb la mirada aquella noieta insignificant que passa…
Vol anar al ball, a vestir-se amb sedes elegants, veure nois joves… Amb molta ràbia, farà una acció que canviarà el transcurs de l’esperat i desitjat ball, brutalment.
A rodar!
Aquesta història és molt emotiva. Les agulles dels rellotges dansen sobre les hores, però el temps en aquell ric pis de París sembla congelat: uns personatges immòbils, motivats per perfeccionar la imatge de cara a la galeria s’obliden de l’altra cara de la moneda, la vida real. M’ha arribat fins al cor. La protagonista rebel cerca la felicitat, i el que es troba és una gran infelicitat quan no la pot palpar. Els somnis i inquietuds d’adolescència es veuen estancats en les pàgines del llibre. L’autora sap comprimir una gran història en molt poques línies, buscant el moment precís, amb un estil lleuger i carregat de significat.Us convido al ball, a llegir aquesta història tan sorprenent. A més, el format de la col·lecció Petits Plaers de Viena Edicions és preciós: només cal veure’l.
Edició: El ball, d’Irène Némirovsky. Viena Edicions. Traducció de Xavier Pàmies.
2 Respostes a “‘El ball’ d’Irène Némirovsky”