Ara fa dos mesos la Taylor Swift treia el nou disc Midnights amb el single Anti-Hero. Cantava sobre com un mateix es fa mal, com un es converteix en el seu propi enemic, amb tots els pensaments negatius que això involucra. Crec que aquesta podria ser una possible banda sonora per la novel·la El cas misteriós del doctor Jekyll i el senyor Hyde de Robert L. Stevenson (Edimburg, 1850 – Upolu, 1894), publicada el 1886. It’s me, hi, I’m the problem. M’imagino el doctor Jekyll passejant de nit per Londres escoltant aquesta música; perquè no ens enganyem, té un bon garbuix mental.
“Em sento com un monstre a la muntanya”
Aquest clàssic de la literatura està estructurat molt esquemàticament cosa que fa que sigui amè pel lector, amb capítols curts. Ara bé, el seu contingut és molt rebuscat: trobem el senyor Utterson, un advocat, que haurà d’anar fent de detectiu i esbrinar el misteri tan estrany que s’amaga rere el seu client i amic, el doctor Jekyll. L’investigador es troba descol·locat, no sap què està passant; i nosaltres, lectors, tampoc. Sembla que vol deixar tot el testament al senyor Hyde, un individu molt estrany, d’aparença repulsiva. Amb les descripcions estètiques que fa Stevenson, el llibre no es fa agradable de llegir, però la intriga és d’un nivell superior que manté lligat al lector.
En Hyde mata persones i comet crims abominables: no s’entén com voldria relacionar-se amb ell. A més, no paren de succeir coses estranyes en la vida de Jekyll des que aquest en forma part, ni els criats ho comprenen: apareix i desapareix, no vol rebre visites i es comporta d’una forma poc habitual en ell. Tot plegat fa que la situació es torni incontrolable, fins que unes ordres explícites per a Utterson ajuden a treure’n l’entrellat.
“Ha de ser esgotador sempre fer costat a l’antiheroi”
S’ha de reconèixer que l’escriptor escocès sap condensar molt en poques pàgines, fa molt bona literatura, un text molt ben construït, amb moltes capes. Això fa que el significat no s’esgoti mai: se’n poden fer múltiples interpretacions, ja que no n’hi ha cap de tancat o predeterminat. El que sí que és clar és que Stevenson desplega tot un món conceptual a través del binomi del bé i el mal, i com aquests conviuen sempre en un mateix. Es pot parlar d’un desdoblament de la natura de l’individu, també de la ciència o de la religió. Fins i tot de la societat del moment, i totes aquestes línies són vàlides.
Ha estat una lectura molt plaent pel que fa a la tècnica de la novel·la policíaca d’encriptar els significats i anar-los desvelant a poc a poc. Alguns dels recursos que fa servir em van recordar lleugerament al Retrat de Dorian Gray i a Alícia al país de les meravelles, i aquestes referències ja asseguren un triomf. Ara s’entén perquè penso que el protagonista aniria pel metro cantant els versos de la cantant estatunidenca a ple pulmó, no? Un antiheroi total.
Edició: El cas misteriós del doctor Jekyll i el senyor Hyde (1886) de Robert L. Stevenson. Alzira, 1991, Edicions Bromera, col·lecció “A la lluna de València”. Traducció, introducció i notes de Josep Franco i il·lustracions de Paco Hernàndez.
Et poden agradar aquests llibres…
- Alícia al país de les meravelles de Lewis Carroll.
- El retrat de Dorian Gray d’Oscar Wilde.
- Atrapa la llebre de Lana Bastašić.
