Una història que es cou a foc lent amb una tria d’ingredients molt encertada i acaba en un gran festí magnífic. Aquesta és la premisa del petit plaer El festí de Babette, d’Isak Dinesen (pseudònim de Karen Blixen, autora de Lluny de l’Àfrica (“Memòries d’Àfrica” a la pel·lícula). És un llibre molt curt que conté una gran literatura. Per mi, és un dels millors llibres que he llegit enguany. Endinsem-nos a aquest sopar tan esperat.
Dues germanes luteranes anomenades Martina i Philippa, en honor a Martin Luter i al seu millor amic Philipp Melanchton, que viuen de forma molt humil a un petit fiord de Noruega, ajudant a la comunitat, són avisades per carta d’un antic amic molt especial de la presència d’aquella dona que tenen davant, la francesa Babette. Ha perdut la seva família durant la comuna i no li queda cap pal on aferrar-se. L’envia allà amb l’ànim que aquelles dues germanes tan caritatives li donin escalf i casa. Però elles no es poden permetre pagar a una criada. Babette ho soluciona ràpidament: ho farà de forma gratuïta. Servirà en aquella casa durant catorze anys.
Passen els anys, i un dia és avisada que ha guanyat deu mil francs. Les germanes pateixen perquè se’n vulgui tornar a París. Què faran sense ella? Lluny d’això, la cuinera francesa vol organitzar un sopar coincidint amb la celebració de l’aniversari del pare de les germanes, un pastor que va morir, molt respectat per la seva comunitat. Les originàries de Berlevåg no ho veuen massa clar, però els preparatius tiren endavant. Babette hi posa tot el seu talent i cuina un sopar esplèndid per a dotze comensals. Però no tothom sap apreciar el seu talent i esforç; només un convidat molt destacat, un militar que ha vist món i que admira les receptes i els plats abundants.
El servei s’acaba, i Babette els confessa que ella era cuinera del Cafè Anglais, un restaurant molt destacable de les terres franceses. No se’n vol anar, ella ha gastat tots aquells diners per poder lluir-se a la cuina i alhora fer un homenatge a aquella comunitat que la va acollir en el moment més crític de la seva vida. Ella és una artista, i encara que ja no tingui diners -perquè se’ls ha gastat en aquell àpat-, mai no serà pobra. Gràcies a aquell sopar, es produeix un efecte catàrtic en els personatges i els lectors.
Per Nadal m’agradaria fer-ne una relectura, perquè és una història molt màgica, que embolcalla en l’ambient de les nits fredes; però ara a l’estiu també ha estat una gran lectura: no condiciona el temps, són unes postres exquisides a qualsevol època de l’any. Trobo que és una història molt solemne, molt bonica, que s’ha de llegir sense prejudicis a temes religiosos i deixant-se guiar per la ploma de l’autora, que ens fa gronxar d’un capítol a un altre amb una gran suavitat. No pretenc fer un elogi excessiu, però ha estat una lectura clau per a mi.
Només sabien que el menjador era ple de llum divina, com si diverses aurèoles s’haguessin combinat per formar una resplendor meravellosa. Isak Dinesen
Si voleu veure una pel·lícula inspirada en aquest llibre, us recomano la versió de 1987, dirigida per Gabriel Axel (la podeu trobar a Prime Video). Podeu veure el tràiler aquí:
Edició emprada: El festí de Babette, d’Isak Dinesen. Viena Edicions. Traducció de Maria Rossich.
5 Respostes a “‘El festí de Babette’ d’Isak Dinesen”