A Gilmore Girls vèiem com el cafè d’en Luke era sovint l’espai de trobada dels personatges, l’indret on s’explicaven novetats. I no només a aquest serial, sinó que també trobem aquest recurs a obres de la literatura. Jean-Jacques Sempé (França, 1932 – 2022) també entronitza l’espai com a lloc d’intercanvi: és en el restaurant Chez Picard on es troben cada dia aquests personatges al llibre El senyor Lambert, escrit en francès el 1965. Dic llibre com a forma neutra, perquè l’autor combina la il·lustració amb bafarades de diàleg que ocupa tres quarts de la pàgina i també el text breu en prosa que fa de fil conductor.
Un personatge que arriba tard
En aquest restaurant, una forma menys intimista que el cafè, es troben homes amb cert privilegi econòmic per dinar; i conversen de política, d’esports i de la vida de la França del moment. Però el motiu narratiu amb què arranca és que un d’ells, en Lambert, no hi és: és un fet molt estrany, ja que sempre hi va. Els dies que venen, tampoc: o arriba tard o d’hora. Amb aquest enigma, finalment el seu amic els revela el misteri que el té tan ocupat, i anirà explorant-lo i comentant-lo amb ells, els seus confidents, al restaurant.
Es tracta d’un llibre molt curt, pensat més aviat com a objecte de gaudi, per a aquells que els hi agradi aquest famós dibuixant. En aquest cas, els dibuixos es donen en el mateix lloc, creant una sensació de costumisme, fent també que se centri l’atenció en la història, en la psicologia d’aquest personatge. Fa la sensació que s’intenta fer un estereotip de l’home francès de classe mitjana-alta de finals del segle XX amb breus apunts.
Tot plegat fa que se surti d’aquesta història amb una idea que tot continua sent sempre igual, però que així és la vida. I llançant el missatge de beneïts aquells que ho puguin compartir amb amics i alimentant un bon paladar. Una mica d’exemple de l’aurea mediocritas amb una edició traduïda per Jordi Martín Lloret i molt cuidada en tots els detalls per Blackie Books. Un bon regal de Nadal.
Si en vols saber més…
- Edició en català: El senyor Lambert de Sempé (1965). Barcelona, Blackie Books, traducció de Jordi Martín Lloret, 2017.
Et poden agradar aquests llibres…
- Societat francesa decadent: El ball d’Irène Némirovsky.
- Menjar i reflexió de valors: El festí de Babette d’Isak Dinesen.
- Nostàlgia i crítica a temes contemporanis catalans: Pont aeri de Víctor Recort.
