Les escriptures femenines sobre l’experiència de formació estan emergint, perquè de totes les veus enterrades per fi surten les tiges. M’encanta llegir llibres sobre dones i escrits per dones: una memòria que mai hem pogut signar, una posició que no hem pogut enunciar. La sèrie Girls, creada per Lena Dunham (Nova York, 1986) i basada en la seva experiència, narra a través de quatre personatges principals la vida precària després de graduar-se a Nova York. D’aquesta manera pinta un fresc de les vivències de la generació millennial.
Filmada entre el 2012 i 2016, aquesta producció que es pot trobar a la plataforma HBO ha tingut molta controvèrsia pels temes que tracta. Així doncs, analitzarem alguns dels que segons la nostra opinió són aspectes positius i negatius de la sèrie protagonitzada per Lena Dunham, Allison Williams, Jemima Kirke, Zosia Mamet, Adam Driver i Alex Karpovsky.
6 Motius Per Veure Girls
#1 Retrata la precarietat de la classe mitjana després de la universitat
Precisament el motiu pel qual s’inicia la sèrie és perquè la Hannah Hovarth no té diners, ja que els seus pares han decidit no ajudar-la més. A més, treballa en una empresa com a becària sense remuneració: s’ha quedat totalment al descobert. En totes les temporades es va retratant les complicacions econòmiques per tota la generació i les feines mal pagades que la Hannah ha de fer.
#2 Comparteix experiències femenines
La guionista i protagonista de la sèrie posa el focus en la intimitat dels personatges i mostra la realitat sense un pèl a la llengua. Explica, per exemple, com li costa a una de les amigues aprovar els exàmens de la universitat quan ho ha deixat amb la seva parella, pels efectes que genera. També es parla de malalties de transmissió sexual de forma oberta.
#3 La protagonista prova gairebé totes les feines relacionades amb la literatura
En aquest blog ens agrada molt llegir i en aquesta sèrie surt en forma de feina. La Hannah ha estudiat literatura a la universitat i per això prova des de ser becària fins a treballar com a columnista per una revista. També passa per l’assistència a un màster d’Escriptura creativa i també fa de professora de secundària: en definitiva, de tots colors. És molt interessant anar veient les diferents perspectives amb què es va trobant, i les lectures crítiques que fa de cada posició de feina.
#4 Mostra diversos tipus d’amor millennial
Un dels temes centrals d’aquesta sèrie és l’amor i les relacions humanes. Amb molt de realisme, es mostren diferents tipus de relacions romàntiques i sexo afectives inclusives. Es narren diferents orientacions sexuals, encara que la predominant és l’heterosexual. També cal dir que es veuen evolucionar els diferents vincles, mostrant debats i processos complexos.
#5 Treballa l’amistat femenina en tota la seva complexitat
Les quatre protagonistes dibuixen els seus vincles d’amistat amb molta profunditat. Es mostren les converses que tenen, les traïcions i les alegries. Són amistats complicades, amb personatges que tenen molt de caràcter. No es mostra una amistat idealitzada, sinó amb molts vaivens.
#6 Els episodis enganxen
Són episodis més aviat curts (d’uns trenta minuts) que enganxen molt. L’acció és quotidiana i això no impedeix que sigui molt interessant de veure com evolucionen els personatges. L’escena sol passar en els seus apartaments de Nova York o a altres indrets concrets, una mica a l’estil de la cèlebre comèdia de situació Friends.
3 Crítiques a Girls
Però… No tot és tan genial com sembla.
#1 L’amor que representen és molt tòxic
Sobretot el de la Hannah i l’Adam, però en general el de tots els personatges, com la Marnie i les seves parelles. Mostren un amor modern (cosa que és molt positiva), però alhora els personatges no el saben gestionar gens bé. Hi ha moltes ‘anades i vingudes’ que ben segur que un psicòleg no recomanaria. Alhora que s’ha de celebrar la pluralitat de representacions, la forma en què es tracten els personatges és susceptible a crítiques, perquè no aprenen dels errors i perpetuen models que no són bons.
#2 Els personatges s’acaben fent odiosos
Després de tants episodis amb relacions tan complicades, els personatges esdevenen repulsius per a l’espectador. Prenen molt males decisions i són molt egoistes, trencant la identificació que s’hi pugui tenir.
#3 Hi ha moltes ‘red flags’ en les situacions
En general, hi ha moltes situacions a criticar. Sí que és una sèrie que no mostra una visió encantada de la realitat, però de vegades tendeix a normalitzar conductes que no ho són gens.
I ara, què?
Penso que està bé entendre aquesta producció cinematogràfica com a perspectives i mirades no idealistes de la vida a l’època contemporània, però alhora s’ha de mirar des de la distància, amb anàlisi crítica. No la recomanaríem a menors, ja que tracta molts temes explícits i complexos. Cal insistir en què no representa cap universal, sinó que la guionista se centra en una representació concreta de la classe mitjana blanca. Com parodiava al principi, ella no és la veu d’una generació, si és que existeix. Malgrat tot, doncs, m’ha agradat veure-la, però reconec que hi ha moments que els personatges actuaven de forma brutal i m’han fet patir.
Et poden agradar aquests llibres…
2 Respostes a “‘Girls’ a HBO | Una sèrie millennial”