Una casa, el jardí i el mar són els tres ingredients necessaris per cuinar aquesta novel·la, escrita durant l’exili de l’escriptora catalana Mercè Rodoreda. És una obra perfecta per llegir en aquests temps tan complicats: el llibre transmet oxigen a través de l’olor d’aigua salada que desprenen les paraules.
Històries secretes
El vell jardiner d’una casa d’un poble costaner veu passar els dies i els anys entre til·lers i eucaliptus. Discretament, ho observa tot: les relacions, els secrets, els malentesos, les festes… I és que arriba un matrimoni a la casa, els Bohigues, de Barcelona. En Francesc i la Rosamaria semblen una parella rica sense cap problema, però, rere les aparences s’amaguen moltes mancances: un amor real? La Rosamaria em suggereix molt aquest quadre de Dalí:
Lluny de ser un lloc tranquil, s’hi succeiran molts fets que alteraran les vides dels personatges. A la casa també hi viu en Feliu, un pintor amic del matrimoni i l’Eulàlia i en Sebastià, uns amics.
L’arribada del veí, el senyor Bellom, un home ric, i més tard, l’establiment de la seva filla i el seu gendre, destaparà secrets de les dues cases, un passat comú que troben per l’atzar del destí. Les serventes i els servents hi tindran un paper clau en tots aquests entramats, sobretot la Quima, una dona que va xerrant els fets al jardiner, establint una mena de co-narració. La Miranda serà una criada molt propera a la casa. D’aquesta manera, podem veure que els problemes afecten a tothom, ningú se’n salva: l’amor i la mort són dos temes molt importants en el relat.
També s’articulen altres temes com ara la maternitat, el pas del temps, els negocis a Amèrica, la figura de l’artista, etc. que aconseguiran que el lector s’indentifiqui molt amb ells. Les relacions familiars i amoroses són la gran línia central de l’obra.
Un jardí particular
Miri com està el jardí. Per sentir-ne la força i l’olor, aquesta és la millor hora. Miri els til·lers… ¿Veu les fulles com els tremolen i ens escolten? Vostè riu… Si un dia es passeja de nit per sota els arbres, ja veurà que n’hi dirà de coses aquest jardí…
El jardí és un espai per destacar. Cuidat amb molta tendresa i amor de part del narrador, permet que ens assabentem dels clarobscurs dels protagonistes: a través del jardí observa per les finestres i el mirador tot el que passa. Es converteix en l’alter ego del narrador, un espai inanimat molt animat. En el llibre, Rodoreda parla de moltes flors, plantes i arbres, tot creant un ambient poètic i alhora màgic, ja que el jardiner és el narrador. Tant a dins com a fora de la casa, la història avança sense aturador. El jardí també va canviant: ara està descompost, ara creix, ara floreix… Imitant tant el vaivé de les onades del mar, els canvis en les vides dels personatges.
Acaronar les plantes
Us recomano, doncs, aquesta novel·la. Signada amb un estil amè, fàcil d’entendre, l’escriptora aconsegueix cuinar la recepta perfecta per enamorar a qualsevol lector. I és que, Rodoreda va cuidar cada detall fins a aconseguir una obra excel·lent. És com si sentíssim el so de les petxines, com la que ella mateixa aguanta a la fotografia: les històries d’uns personatges inoblidables, propers a nosaltres. Els lectors no ens quedem indiferents amb la figura de l’Eugeni i els seus pares: l’autora aconsegueix fer que empatitzem molt amb els personatges i ens enganxa a continuar el fil de la història.
Trobo que és una obra mestra perquè aconsegueix barrejar i introduir tots els temes i preocupacions de l’època d’una manera subtil i elegant, tot il·lustrant un món en decadència.
Rodoreda no falla mai: Mirall trencat, La plaça del Diamant, Aloma, El carrer de les Camèlies… I a vosaltres, quin dels seus llibres us ha agradat més?
Edició utilitzada: Jardí vora el mar, de Mercè Rodoreda. Club Editor. Postfaci de Roser Porta.
Una resposta a “‘Jardí vora el mar’ de Mercè Rodoreda”