Com són les emocions en el món on vivim i què significa realment estimar? Són els dos punts de partida de Klara i el Sol, de Kazuo Ishiguro (2021), Premi Nobel de Literatura l’any 2017. Però aquestes qüestions se les planteja un AF (Artificial Friend), un robot que està dissenyat per fer d’acompanyament a la gent, sobretot els adolescents. Resulta molt profitós aquesta perspectiva, perquè tota la novel·la està narrada des del punt de vista d’aquest aparell, que permet ser primera persona i observador extern alhora, un recurs, que, ben mirat, treballa el criteri de legitimació de versemblança per entrar a totes les situacions, algunes de les quals no participa, però n’aprèn.
Observar a través de la finestra
En aquesta distopia, la Klara és l’amiga artificial que espera ser comprada a la botiga, juntament amb altres models més moderns de la seva índole. La Klara analitza els comportaments humans a través de l’aparador com a activitat d’entreteniment i coneixement, mai ha sortit d’allà. Ella veu el sol com un agent, una espècie d’omnipotència que ajuda i nodreix a la gent en les adversitats; un exemple d’això és un captaire que està a punt de morir de gana, però el sol l’alimenta i el salva.
Tanmateix, el sol tindrà un pes molt rellevant en aquesta manera d’observar el món i entendre el seu funcionament. Malgrat aquest descobriment i l’entusiasme del coneixement del món i de les emocions i les relacions humanes, el fet de no ser escollida esdevé un procés tortuós per la Klara, perquè costa molt que algú es fixi en ella i se la vulgui endur a casa. El mateix passa amb altres AF, tot i els esforços de l’encarregada de la botiga, que semblen inútils; però la protagonista finalment acaba a les mans de la Josie, una noieta.
Even so, I sensed something had changed – that we had somehow disappointed her.
En un estil en què la gramatica intenta fer mimesi del pensament robòtic, sense gaires connectors i d’una forma molt directa, el procés narratiu se sobreestén pel meu punt de vista; és a dir, l’autor dedica gran part (excessiva, pel meu gust) al principi en explicar el fet que algú triï a aquesta AF i no una altra. Un cop més avançada la història, ja s’arriba a la part de més acció i avança més ràpidament. No es planteja com una mena de tractat disfressat sobre la societat actual, sinó que Ishiguro s’inclina per mostrar com una situació determinada afecta als humans i la intervenció de les intel·ligències artificials, com a possibilitat cada vegada més emergent en un món tecnològic a través d’una faula, però no és eminentment assagístic.
Es pot «continuar» una persona?
D’aquesta manera, la Klara ha estat escollida per un doble propòsit: fer companyia a la Josie, que està dèbil de salut, i alhora —missió secreta dels pares— poder-la “continuar” i imitar si algun dia mor, ja sigui en la seva personalitat com de caminar. És molt impactant llegir els verbs «continuar» i «esdevenir», i arriba al punt de la incomoditat, en tant que les persones són irrepetibles i inigualables. L’escriptor posa sobre la taula aquesta problemàtica, sobre si és possible substituir una persona amb un aparell.
La Klara, mitjançant la manera en com copsà el món a la botiga i la seva espècie de divinitat solar, intentarà fer el possible per ajudar a la família. El britànic d’origen japonès no vol culpar les intel·ligències artificials i fer-ne un manifest, sinó que els proposa com un agent més a la societat, una societat on ningú pot ser reemplaçat, però on sí aquests robots poden facilitar la vida de les persones duent a terme altres tasques i observant molt finament el seu voltant, convertint-se en una ajuda molt agraïda. També tracta altres temes contemporanis com la contaminació i la solitud, entre d’altres.
Even so, after four continuous days of Pollution, I could feel myself weakening. I tried not to show it, especially when customers were in the store.
Robots entre nosaltres
Ishiguro traça d’aquesta manera una història que, barrejant elements de ciència-ficció, cada cop es fa més plausible. Qui diria això fa uns anys, que això fos una possibilitat a la vida real? La vida avança irremeiablement i és la nostra obligació intentar adaptar les noves formes als contextos actuals. Ishiguro mira d’aprofitar els beneficis que aquests amics poden aportar. No oblidar, per descomptat, de no fer l’«usar i tirar» d’ells, sinó valorar aquestes noves tecnologies i posar-les al seu lloc, amb la responsabilitat que continuïn tenint una bona vida, un cop ja han fet el seu servei.
Un llibre que no és dels meus preferits, però que al final ha estat una bona lectura, encara que amb alguns aspectes narratius a discutir. D’altra banda, una qualitat per la qual admirar-lo és que intenta ser molt transparent i esquemàtic, però d’una forma molt treballada, no simplista, tant com en l’estil —com ja s’ha comentat— com en el contingut, de pocs personatges i accions molt concretes. En definitiva, un bon cop de realitat, com Fahrenheit 451 de Ray Bradbury.
- Edició (en anglès original): Klara and the Sun de Kazuo Ishiguro (2021), Faber & Faber Limited, Londres, 2022.
- Enllaç a la web de l’edició traduïda al català (Anagrama Editorial).
Una resposta a “‘Klara i el Sol’ de Kazuo Ishiguro”