Una casa maleïda i solitària és sempre el motiu propulsor de moltes de les històries de terror; i en aquest cas, no en pot ser menys. La maledicció de Hill House (1959) de l’estatunidenca Shirley Jackson versa sobre l’experiència de quatre persones en una casa encantada, a propòsit de l’estudi que volia fer el doctor Montague sobre com afectava psíquicament viure en un indret com aquell. La novel·la, traduïda al català per Martí Sales, aconsegueix un desenvolupament i una narració molt treballats i molt idiosincràtics. I és que aquests quatre convidats van viure uns dies intensos plens de fets paranormals que quedaran escrits al llibre.
L’Eleanor Vance, en Luke Sanderson i la Theodora arribaren a Hill House a petició del doctor, que pretenia fer un gran descobriment. No eren persones qualssevol: les dones havien estat convidades per experiències paranormals que havien viscut al passat, i en Luke en qualitat de familiar de la propietària de la casa. La casa era construïda d’una manera tenebrosa i tètrica, amb moltes portes, difícils d’orientar-se al menjador, on els servia una cuinera malcarada, la senyora Dudley. Partint d’aquestes coordenades terrorífiques –una casa al mig del no-res, éssers solitaris, boscos profunds–, l’autora elabora tot aquest univers.
Durant el dia no va passar cap fenomen, però és de nit que succeïen coses estranyes a Hill house. Una d’aquestes nits, va aparèixer tota la paret tacada de vermell demanant que Eleanor tornés a casa, escrit. I és que la història, malgrat que es narri en tercera persona, té molt d’influx de l’Eleanor, aquesta dona que no tenia amics, que havia robat el cotxe a la seva germana per arribar allà, la casa s’havia convertit en l’acompliment de la felicitat per ella.
–¿Encara existeix un món allà fora? –va preguntar l’Eleanor, meravellada.
A partir d’aquí, la tensió va anar en augment. Val a dir que el principi és lent i és més aviat al final on hi ha concentrada una major quantitat d’intriga. Eleanor va anar trobant senyals cap a ella, ella sentia tots els sorolls de la casa. Ens endinsa a la psicologia d’aquest personatge femení, que està ple de reflexions sobre la identitat, sobre com s’anava disgregant a poc a poc. Trobo que és molt interessant perquè veiem com aquests fenòmens de l’ambient es filtren en ella, fins al punt de no saber si és creació de la seva ment o realment ha existit. Aquest estat que la fa estar fora de si la portà a pujar a la torre de la casa, com si s’hi volgués llençar. El final és tràgic i alhora realista, trobo que és un bon tancament: l’entrada a la casa i la sortida d’ella, intacte. “Els viatges acaben quan els amants es troben.”
Si us he de ser franca, a mi no m’han agradat mai les històries de por. Aquesta l’he llegida perquè estava una mica saturada de lectures i volia un llibre més fresc, més actual, ambientat en aquest mes d’octubre, tan tardorenc. Parlant-ho amb una amiga, em va recomanar aquest llibre per la sèrie que n’havia vist. El 2018 Netflix va estrenar una minisèrie de deu episodis que es basa lleugerament en aquest llibre.
No l’he vist encara, però intentaré veure-la en aquests dies vinents, ara que s’acosta la castanyada i l’ambient és més propici a veure o llegir històries de terror embolcallats en mantes ben calentes. Estic contenta d’aquesta obra, perquè m’ha fet sortir de les meves preferències habituals i ha resultat un bon llibre per iniciar-me a la narrativa d’aquesta autora, que va inspirar als grans escriptors de terror, com ara Stephen King. Pel que he notat amb la meva lectura, el llibre s’inclina més cap a un terror psicològic, i per a mi ja ha estat bé perquè he pogut anar agafant les peces del trencaclosques i unir-les amb més anàlisi amb una boira de terror i intriga.
Edició: La maledicció de Hill House, de Shirley Jackson. Barcelona: L’altra editorial, 2014, traducció de Martí Sales.
2 Respostes a “‘La maledicció de Hill House’ de Shirley Jackson”