La història de Robert Appleyard impregna el lector de nostàlgia i de l’esperança de tot un camí incert per construir. Lleugerament similar a l’Adrià Guinart de Quanta, quanta guerra… tenim aquest personatge jove agafa l’exterior, una ruta pel nord, per anar a descobrir-se. Benjamin Myers signa Mar obert (‘The Offing’) el 2019, però la història està inscrita en un moment històric del segle XX, la Segona Guerra Mundial. L’obra esclata quan el protagonista novel·lesc va decidir canviar el rumb de la seva vida —a la mina, el sud, com tota la seva família— i s’aventurà per la geografia del país amb pocs utensilis i sense rumb. Finalment, va topar una casa gran, amb un pati també de dimensions considerables. La seva propietària, una dona de mitjana edat molt enigmàtica i sàvia, decidí acollir-lo.
Nits de converses
D’aquestes llargues converses entre la Dulcie i en Robert van sorgir pensaments molt interessants i aguts sobre la literatura i l’educació. Esdevingueren objectes de debat, com a motor del pensament humà, acompanyats d’uns bodegons de marisc i vins selectes que contrastaven accentuadament amb la pobresa de la societat després de la guerra. Malgrat aquesta producció de reflexions, el país bategava feixugament, dolorosament, i es va fent patent a les pàgines. És per això que resulta fascinant com totes les peces van encaixant en aquesta novel·la, com els temes van reflectint un altre, i també la forma en què l’autor encavalca un capítol amb un altre com peces de puzle, dissenyades per encaixar amb la mida exacta.
Llavors deus portar el pes de l’expectativa com un sac de carbó a l’esquena.
El poema com a clau
No obstant això, el caràcter lliure i independent del noi farà que se’n vagi i torni d’aquella casa que dona tanta llibertat. Mostra un procés real, no lineal, sinó amb pujades i baixades que el dotaran de més versemblança. Però en Robert tornà i ajudà a la seva nova amiga amb un poemari d’una difunta estimada d’ella trobat a la casa, que dona títol al llibre; com si els poemes fossin la clau per tancar tots els fronts oberts del llibre. És realment molt bonica la imatge que tenen ells dos d’editors pòstums com a llevadores de la seva obra. L’activitat manual i l’intel·lectual es barregen en aquesta narració cuita a foc lent, en què no passen gaires efemèrides, sinó que se centra en la tristesa i la depressió que travessen tot el país després d’aquells fets històrics mitjançant aquests dos personatges que estableixen un diàleg.
La promesa per venir
Com Quixot necessitava Sancho, en Robert necessità la Dulcie, una alteritat amb qui dialogar, amb qui connectar i intercanviar opinions. Un relat, en definitiva, que mostra la importància de les cures, de la dependència mútua per poder viure en un món millor i sobretot la promesa d’un món just per venir. En general, la novel·la no innova ni temàticament ni formalment, però és una lectura rica i plàcida que posa sobre la taula qüestions per repensar. La recomanaria sobretot a lectors que els interessi molt la literatura, ja que està farcida de referències, però també als qui no. L’he gaudit.
Edició: Mar obert (2019) de Benjamin Myers. Trad. de Neus Bonilla Benages, Quaderns Crema, 2021.
