La Taylor Swift ha donat moltes bones frases d’amor i desamor a l’actualitat, com les que cantava a Nothing New: “I wake up / in the middle of the night / And I can feel time moving / How can a person know everything at 18 but nothing at 22?” Aquesta lletra em recorda al nou llibre de Sally Rooney (County Mayo, Irlanda, 1991), Beautiful world, where are you, publicat el 2021. L’ambientació de l’escriptora irlandesa és molt tendra, està plena de viatges meravellosos a París i a Roma, referències continues a la història de l’Art i llibres de Tolstoi, Natalia Ginzburg i Dostoievski. També es veu l’organització d’actes literaris; tot emmarcat a la geografia irlandesa, dins de tot un món que les protagonistes tenen per redescobrir i explorar.

beautiful world 'On ets, món bonic' de Sally Rooney
Coberta de ‘Beautiful world, where are you’ de Sally Rooney | © Cada Dia Lletres

On ets, món bonic?

Rooney traça dues línies principals, a través dels dos personatges protagonistes: l’Eileen i l’Alice, dues amigues que es van conèixer quan estudiaven Literatura a la Universitat (pels lletraferits aquest llibre és un goig). Són dues amigues que estan a la recta final dels vint, i, malgrat que ja no viuen juntes, s’escriuen i es van veient de tant en tant. No saben res, com diu la cançó de la Taylor Swift. Intentaran cercar respostes a tots als seus interrogants, en un univers petit, un microcosmos: només es tenen a elles dues, en una atmosfera molt íntima.

L’Alice és una cèlebre novel·lista que s’ha traslladat a viure a una mansió vora el mar després d’estar ingressada una temporada a l’hospital psiquiàtric. Coneixerà en Felix a una aplicació de cites, un mosso de magatzem amb un passat fosc. Ella li explica com avancen les coses a la seva amiga Eileen a través dels correus electrònics que s’envien. L’Eileen, d’altra banda, és editora d’una revista literària amb un sou molt precari. Ella té una relació complicada amb en Simon, un polític i amic de la infantesa. A partir d’aquestes coordenades inicials, s’articula una novel·la que versa sobre l’amistat, el sexe i l’amor. Per què és interessant llegir Rooney? Què la distingeix dels llibres d’aquesta temàtica?

La consciència de l’actualitat

Principalment, perquè articula tota una gran reflexió sobre temes molt importants com l’experiència estètica, la transcendència, el canvi climàtic, la precarietat, la maternitat, el matrimoni, la família, entre d’altres. M’ha agradat molt veure tractats assumptes que ens afecten avui dia, amb seriositat i dignitat, des dels diversos personatges. Això representa, també, un punt de partida per altres futurs escriptors.

Cal mencionar que Rooney no pretén resoldre aquestes qüestions ni ser un assaig, sinó que ho barreja, a tall d’introducció, perquè el lector estiri d’aquests fils, dels que més li interessin. L’autora problematitza interrogants rellevants per a la nostra societat, els dona forma literària, però no pretén ser taxonòmica i donar una resposta unívoca. A més, la història es mou en unes coordenades que bé no innoven formalment ni temàticament (en el sentit d’amor i amistat), però sí amb tots els detalls: missatges de mòbil, correus, aplicacions de cites, etc.

rooney 'On ets, món bonic' de Sally Rooney
Sally Rooney ©Linda Brownlee

Els correus de confidències

Així doncs, l’escriptora alterna un narrador omniscient en tercera persona amb els correus electrònics en primera persona que ambdues amigues que es van enviant (una versió actualitzada de la novel·la epistolar, podríem dir-ne). La novel·la es planteja com un gran diàleg entre elles dues principalment i també els dos altres personatges principals, els homes. Cadascú té una visió del món diferent, i es posen en relleu, sense que cap prevalgui per sobre de l’altre.

Tanmateix, la narració es va coent a foc lent fins que conviuen a casa de l’Alice tots quatre personatges, convidats a passar-hi uns dies. Allà es produirà la tensió màxima i és on esclataran els conflictes. És un llibre que no es fa llarg, sinó que té una frase molt natural i accessible. A més a més, l’estètica contemporània implícita fa que sigui més àgil de llegir. En definitiva, el recomanaria sobretot a un públic més aviat jove. Molta gent ha manifestat que no els ha agradat aquesta novel·la, però a mi m’ha fascinat; l’he llegit en pocs dies perquè tenia ganes de veure com avançava la història.

Sally Rooney, un símbol de tota una generació?

Si he de dir un punt negatiu, seria que m’ha costat connectar amb els personatges masculins, sobretot en Felix, ja que té moltes actituds masclistes. En Simon evoluciona d’una forma millor, això no obstant no m’agrada com va marejant l’Eileen. Al final, el “happy ending” sembla deixar-ho tot ben lligat, en un món incert, però continu. La voluntat de Rooney és la de representar la realitat, esbossar un gran fresc de la Irlanda del segle XXI. Considero que no se l’ha d’idealitzar, no és “l’escriptora dels millennials”, com si només fos ella la que ho pogués fer. Se li va atribuir aquest càrrec amb l’èxit de Normal people, el seu debut literari.

Treiem-li pressió, llegim-la i gaudim-la: el títol mateix prové d’un poema de Schiller; és molt plaent veure totes les intertextualitats que hi ha disseminades en tota la narració. El temps s’encarregarà de dir el seu lloc a la crítica literària. Mentrestant, avesem-nos a la lectura i les cançons de la Taylor Swift. Els personatges de Rooney sí que senten el moviment del temps. I ho plasmen als seus correus, on seguiran buscant on és el món bonic.

It was too dark for either of them to glean much information from the other’s face, and yet they kept looking, and did not break off, as if the act of looking was more important than what they could see.

Si en vols saber més…




Instagram @cadadia_lletres

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.