L’escriptor Víctor Recort, que ja havia publicat els relats Game Boy (2019) amb la firma de Víctor Parkas, fa poc que ha llançat la seva primera novel·la, una novel·la en català, curta i fresca com una sitcom, que és precisament el tema que tracta: una ficció sobre el somni de tots els catalans: que el protagonista de Plats Bruts —Pont aeri— tornés a treballar en català, que es reconciliés el que ell anomena una «tragèdia nacional». D’una manera molt directa, amb capítols molt curts, com gags, l’obra esclata quan aquest famós actor —tots els noms juguen amb una màscara que els cobreix— decideix que mai més actuarà en castellà, que torna, que s’enlaira des de Madrid fins a Barcelona.
El titular de l’any explota
El titular de l’any —una escriptura d’una fantasia que qui sap si mai passarà— explota quan ho fa públic a la discoteca, a Malalts de festa (la discoteca Pont aeri). L’actor que va marxar manifesta un moviment en la seva identitat, una identitat que oscil·la en aquest Catalunya-Espanya. ‘Ja n’hem tingut prou, de fer el madrilenyo?’, pregunta en Xavi, l’actor que interpretava la seva parella televisiva. Però no s’escriu com una oda, sinó com una novel·la, en el sentit ampli del terme, en aquest gran gènere que comprèn diferents tipus de discursos: hi trobem una novel·la humorística, una novel·la decadentista, una novel·la romàntica, en definitiva.
El titular de l’any es comprèn
A mesura que avança aquest llibre explora la relació d’aquests dos personatges, dels ‘nens mimats de la televisió pública catalana’. És una relació complexa, un diàleg en què es balancegen, s’inscriuen com a subjectes que reflecteixen molt bé la situació política de Catalunya. Però no és només això: és costumisme, són escenes que s’emmarquen a indrets molt reconeixibles, a zones colindants de Barcelona com l’Hospitalet, on permet explorar al protagonista el perquè de tot plegat, a la seva casa materna.
El titular de l’any s’entristeix
Digues que hem malgastat els millors anys de la nostra vida fent bijuteria.
Tot es va trenant cap a un final apoteòsic, que és la posada en escena al teatre d’ells dos. Es produirà el desencadenant catàrtic en què per fi brota d’una manera ordenada tot el que s’ha anat gestant: “Digues que hem malgastat els millors anys de la nostra vida fent bijuteria”, digues, digues, parla. Que el silenci s’ho havia emportat tot. Seria el que molts voldrien. Una novel·la per tots els fans de Plats Bruts, ideal per regalar aquest Sant Jordi a qualsevol nostàlgic, d’aquesta clau de la mitologia catalana. Una sèrie, explicava Recort, que estant ell en un entorn castellanoparlant, se’n parlava al pati de l’escola: era un fenòmen de la cultura popular. L’escriptor farceix aquest llibre amb un enyor al temps d’or de Catalunya, que va coincidir amb Plats Bruts.
