Ens hem preguntat mai què són les coses importants? Què és el que valorem més? I en una situació crítica, ¿canvia la tria? Segons Rodoreda, deixa escrit a la novel·la de la qual us en vinc a parlar que les coses importants són les que no ho semblen:
Les coses importants són les que no ho semblen. Més que portar corona, més que tenir el poder de fer ajupir el món als teus peus, més que poder tocar el cel amb les mans, hi ha això: una fruita madura per queixalar a la claror d’una tarda que s’acaba… mira la posta!
La guerra civil espanyola va fer repensar les coses a la gent. Avui parlarem d’una novel·la de formació, alhora novel·la històrica, que dialoga amb el lector sobre les misèries de la guerra. Quanta, quanta guerra… fa pensar sobre les coses importants de la vida. A Quanta, quanta guerra… (1980) caminem en els viaranys trencats, obscurs del paisatge de Catalunya, camins trencats provocats per la Guerra Civil. Ens trobem amb un protagonista jove que fuig de la guerra passant per diversos pobles i persones.
D’on va sorgir la idea del llibre?
L’autora catalana Mercè Rodoreda va signar el pròleg del llibre. Explica com va començar a crear-se la idea de Quanta, quanta guerra… Es va meravellar en veure una pel·lícula al cinema titulada El manuscrit trobat a Saragossa del director Wojciech Hans, que està basada en el llibre homònim de Jan Potocki. Deia que a la pel·lícula no hi sortia cap manuscrit, malgrat titular-se així. Rodoreda volia escriure una novel·la que no sortís la guerra, però sí com a tema de fons present en tota l’obra, una mena d’homenatge a aquesta pel·lícula. La guerra, una situació que la lletraferida va patir en primera persona, de la qual també en parla a les seves altres novel·les.
La duresa de la guerra
L’Adrià Guinart és un jove de quinze anys que decideix anar-se’n de casa d’amagades per anar a la guerra amb el seu amic de la infantesa perquè no viu bé a casa. Un cop hi és allà, fuig. Poc després, troba un penjat i el despenja. Coneix l’Eva, que viu en el riu. I en aquest camí d’exili va trobant a diverses persones que l’acullen una nit o vàries a casa seva, en masies, tot narrant històries del passat. En tota la trama pateix moltes situacions adverses, com ara la història del castell, del qual n’acaba esdevenint presoner. És, tot plegat, un procés en què anirà madurant i abandonant la innocència a cops de pal, sense idealitzar les aventures.
Ben bé podríem definir-ho així: l’Adrià, un noi que pateix molt durant la guerra, que no és d’enlloc. Que vol anar caminant, vivint noves experiències, anar-se formant. Una novel·la iniciàtica molt tràgica, provocada per l’horror de la guerra. És un retrat molt trist de la societat catalana durant la guerra i la postguerra.
Tu ¿què hi tens, a dintre? ¿Jardí o infern? Una mica de tot. Segons d’on bufa el vent.
Pensar sobre les coses importants
Trobo que és un llibre molt ben escrit, amb tots els capítols interconnectats i un gran estil, l’estil rodoredià tan lleuger i tan carregat de simbologia al mateix temps. Cal dir també que l’obra guinya l’ullet a molts autors de la literatura universal com ara Gustave Flaubert (referències). He de dir que m’ha agradat llegir-lo, però trobo que a vegades hi ha massa personatges i fa difícil recordar-se de totes les situacions; però bé, és una novel·la de formació, i exigeix al protagonista anar viatjant i moure’s. Tot i això, és un llibre excel·lent en què l’autora tracta el tema de la guerra com és: tràgica, dura, amb molta solitud, amb molta sang, amb molt de patiment. Cap bàndol guanya. Aprofito per dir-vos que vaig publicar una entrada (la primera del blog!) que podeu veure fent clic aquí de Jardí vora el mar, una altra novel·la de la Mercè Rodoreda.
Teniu alguna reflexió sobre aquest llibre? Us llegeixo.
Edició utilitzada: Quanta, quanta guerra… de Mercè Rodoreda. Club Editor. Pròleg de l’autora.
Una resposta a “‘Quanta, quanta guerra…’ de Mercè Rodoreda”