Quan llegim, la perspectiva de la persona que narra la història és crucial: els lectors hi dipositaran la seva confiança en menor o major grau. I no només això: depenent de la veu, es donaran més detalls o menys, atenent la implicació d’aquest personatge en el relat. De fet, la manera en què mirem el món, el seleccionem i el comprenem representa l’experiència de cadascú: els impressionistes van dir que les experiències mai són completes, sempre parteixen de la intuïció personal. Visions irrepetibles, úniques, doncs. Tolstoi juga amb la perspectiva i introdueix la seva cosmovisió a través de mirades diferents en els seus respectius relats.
La ploma tolstoiana
Però no només l’escriptor ha de ser molt curós amb la perspectiva: per l’editor fer antologies significa seleccionar i decidir el que entra i el que no, i aquesta tasca sempre és complicada, ja que li és delegada la responsabilitat de guiar les persones que llegiran el llibre. L’editorial Comanegra porta aquesta tria de Lev Tolstoi (Iàsnaia Poliana, 1828 – 1910) i dins de la col·lecció de relats Portàtils. La responsable de selecció i traductora Marta Nin ofereix una porta d’entrada a aquest autor monumental d’una forma molt amena, la forma del conte breu, tot i que a mi em va enamorar llegint per primera vegada Anna Karènina i us la recomano ferventment.
Històries de diferent índole es presenten en aquest recull. Amb un to moralitzador, aprofundeix en la seva escriptura per fer una crítica de la societat, amb temes com les possessions materials, la figura de l’artista o la mort; temes que es veuen constantment explorats en la seva figura. Una lectura que se’n pot destacar és la incisió que fa en la voluntat transformadora dels valors a partir de la lectura. Mitjançant la perspectiva explícitament humana i també la perspectiva animal ressegueix totes aquestes qüestions apuntades, configurant mirades sobre la societat.
Un joc de perspectives
A Tres morts el mestre de les lletres russes agafa tres personatges diferents en moments diferents per reflexionar sobre com la mort arriba en el moment menys esperat, dialogar sobre què queda després pels altres. Connecta tres fils argumentals diferents i en crea un de molt superior, el que es llegeix, que té moltes capes, però alhora és molt entenedor: Tolstoi té una prosa clara. A l’altra banda de la paràbola, es troba la introducció del narrador cavall, per exemple. A simple vista sembla un element estrany, però funciona molt fent de renovació i aportant humor. Al capdavall és una gran al·legoria del funcionament de les relacions interpersonals.
Totes elles són portes d’entrada que donen molt de joc. Tracta temes seriosos, però amb faules pintades amb colors i situacions agraïdes. Es pot entendre aquest exercici de lectura com provar disfresses, que pot quedar en el gaudi del joc; però que si s’hi grata, la literatura pot desplegar tots els seus viaranys. En Tolstoi s’entendria com una complexitat sobretot conceptual, de les capes de lectura. Cal afegir que aquesta edició compta amb una introducció de la mateixa traductora que fa pinzellades que ajuden a la lectura dels relats. Tot i això, cada experiència lectora és única, són ulls amb un historial particular. I quina alegria que així sigui. Tolstoi especula per escrit sobre temes que dos segles després encara se segueix fent; el que demostra, un cop més, que ens hem de treure la por als clàssics i llegir-los.
Si en vols saber més…
- Edició: Quanta terra necessita una persona de Lev Tolstoi. Barcelona, Comanegra, 2022, selecció i traducció de Marta Nin.
- Pots començar-lo a llegir aquí (revista digital Catorze).
- Anna Karènina de Lev Tolstoi.
Et pot agradar…
- Canto jo i la muntanya balla d’Irene Solà.
- Infeliç d’Ivan Turguénev.
- Nits blanques de Fiódor Dostoievski.
