Avui us porto una novel·la del gènere de la distopia que he llegit darrerament. Es tracta del Senyor de les mosques, premi Nobel de Literatura de 1983, signat per l’anglès William Golding. L’escriptor ens endinsa a una situació que ja hem llegit i vist en altres novel·les o pel·lícules: un grup de persones pateix un accident de transport i es queda atrapat en una illa deserta i per supervivència s’han d’organitzar com a societat, cosa que genera molts problemes i desavinences.
Golding fa aquesta crítica social a través de la boca de nens anglesos que viatgen amb avió i van acabar parant en aquest indret solitari. La considero una obra per a adults més que per adolescents, perquè les escenes contenen molta violència i assassinats i es mostra d’una visió molt despietada de la vida, amb moltes reflexions finals que s’entenen millor amb més bagatge personal.
El senyor de les mosques o la representació del mal
El llibre ens mostra com a tema central la crueltat de l’humà amb aquells que no encaixen en els estàndards, i com el mal s’aposenta en les formes d’organització. La història es fa feixuga quan hi anem entrant; almenys aquesta va ser la meva impressió: anem desgranant les capes més obscures de la persona. En Ralph i un noi del qual no sabem el nom són els primers a ser-nos presentats a l’illa. En primer és un nen popular, i anomena a l’altre nen Porquet (Piggy originalment) -pel nom que no vol que li diguin- i així es quedarà tota la resta de trama. Van trobant-se amb la resta de nens que es desplaçaven amb l’avió i tots tenen aquesta mateixa actitud hostil amb ell.
Anomenat en Ralph com a líder, els nens troben un caragol de mar i el fan servir per al torn de paraula. Sembla que s’hagin organitzat mínimament, però no és així si gratem totes les capes. Mentre que en Porquet aporta idees intel·ligents a temes com vigilar la foguera que han fet perquè els vaixells els vegin, la majoria opta per la vida salvatge, d’anar a caçar porcs i pintar-se la cara.
Comprenien perfectament bé que sota la protecció de la pintura les forces de la salvatgeria es desencadenaven més lliurement. William Golding.
Agafen molta por d’un suposat monstre a l’illa i se n’obsessionen, però en realitat no existeix; és aquest mal que encarnen. De mica en mica, es va esmicolant aquesta falsa unitat del grup i acaben dividits en dos bàndols, mentalment i físicament: d’una banda el Porquet i en Ralph -que es van reconciliant- i uns bessons, i de l’altre la resta, sota el comandament de Roger (que ho podríem entendre en clau de democràcia vs. dictadura). Aquest segon grup acaben cometent molts crims, entre ells l’assassinat de dos membres de l’illa, en Simon i en Porquet.
L’autor utilitza una mena de deus ex machina al final: tot estava perdut, la foguera no servia de res, la gent estava corrompuda, però al final un vaixell veu el fum i els salva, i els nens no carreguen les culpes de res del que ha passat. Un bri d’esperança ens queda: en Ralph ha fet una gran transformació interior. He trobat força inversemblant aquest final de salvar-los a l’últim moment, sense un detonant final.
Una història forta
El senyor de les mosques, en definitiva, és aquesta representació del mal, aquesta altra cara de la humanitat, com bé apuntà Trotalibros. S’usa aquesta metàfora com a cosa desagradable, que el totalitarisme atreu les mosques, com la femta. El Porquet que tots titllaven d’antiquat durant l’obra és el més sensat (no li escau el nom, sinó als altres).
Com a reflexió final, no puc dir que m’hagi desagradat aquesta obra, perquè l’estil de l’autor -una prosa que flueix- i l’estructura de l’obra són bones –un nombre encertat de pàgines per cada capítol–. Però m’esperava una història diferent. Potser és que aquestes coordenades s’han fet servir contínuament aquests últims temps. Tampoc ha estat de les meves lectures preferides com afirmen molts lectors, per bé que ha estat una obra dura i forta. Així i tot, trobo que està bé per treballar els temes de govern i societat.
L’obra a la pantalla
Hi ha diverses pel·lícules basades en aquesta novel·la, aquí us en deixo el tràiler d’una (1990, dirigida per Harry Hook):
Si us agrada aquest gènere, us recomano la sèrie de Prime Video The Wilds, que vaig conèixer-la mitjançant la recomanació d’una amiga. També explora els temes típics de l’illa deserta i la societat, però des d’una perspectiva de gènere i emmarcada en l’actualitat; vaig trobar realment molt interessants els episodis.
I vosaltres, heu llegit a Golding? Què penseu d’aquesta crítica a la societat, al mal? Us llegeixo.
Edició emprada: Senyor de les mosques, de William Golding. Trad. de Manuel de Pedrolo. Edicions 62, 1984.
