T’imagines no saber què va ser l’aberració de l’Holocaust, arribar a un grau de desconeixement tan extrem? És el cas de Tara Westover. L’estatunidenca relata el seu propi testimoni d’una manera brutalment honesta i colpidora. Aquestes memòries nues, aquesta denúncia al desconeixement, van ser molt recomanades per a xarxes socials, i així és com jo vaig descobrir el llibre. Un dia que estava a la biblioteca vaig veure un exemplar i no vaig dubtar en agafar-lo. Teclejo la primera recomanació de no-ficció en aquest blog. I és que a vegades, la realitat supera la ficció.
La importància de l’educació
La Tara va créixer a les muntanyes d’Idaho, Estats Units, on vivia amb els seus germans i pares, mormons fonamentalistes, que rebutgen l’educació i la sanitat públiques. Per tant, ella no va anar a l’escola ni a l’hospital. A casa, ajudava amb les feines de casa. La seva mare és llevadora i el seu pare treballa amb la granja.
Mi vida la narraban otras personas, sus voces eran persuasivas, enfáticas, categóricas. No se me había ocurrido pensar que la mía podía ser igual de fuerte que las suyas.
Westover convivia amb molta violència i maltractaments familiars. La situació es va desbordar fins al punt que va decidir, amb disset anys, i després de diversos intents i manipulacions del seu pare, fer l’examen d’ingrés a la universitat, perquè s’eduqués i fos lliure. Però el preu que va haver de pagar pel coneixement i la independència va ser car: l’abandonament de gran part de la seva família.
L’educació és un dret fonamental
L’evolució de l’autora és admirable: de la profunda ignorància a fer-se doctora per la Universitat de Cambridge. Llegir-la, fa posar els peus a la terra i adonar-se de la importància de l’educació: és vital. Es tracta d’un relat contemporani, no d’un temps remot, i això escandalitza molt.
Podéis llamarlo transformación. Metamorfosis. Falsedad. Traición.
Yo lo llamo una educación.
L’article 26 de la Declaració Universal dels Drets Humans afirma que tothom té dret a l’educació. Però no sempre és així. I ho podem veure, malauradament, en milions de casos. Tothom hauria de llegir aquest llibre tan íntim de Westover. 
Joana Raspall i Els Llibres
La poetessa catalana Joana Raspall (1913-2013) va fer un poema sobre els llibres, que reflecteix molt bé el concepte d’educació: tot allò que et donarà / que no ocupa lloc, ni pesa / t’abrigarà contra el fred / d’ignorància i tristesa.
Els llibres
Cada llibre té un secret
disfressat de blanc i negre;
tot allò que et diu a tu
un altre no ho pot entendre;
sent el tacte dels teus dits i creu que l’acaricies
i que el batec del teu pols
vol dir que, llegint, l’estimes.
Tot allò que et donarà
que no ocupa lloc, ni pesa,
t’abrigarà contra el fred
d’ignorància i tristesa.
Amb els llibres per amics
no et faltarà companyia.
Cada pàgina pot ser
un estel que et fa de guia.
Per acabar, us convido a mirar les entrevistes que se li han fet a la Tara Westover, com aquesta de The Ellen Show o d’en Bill Gates. Què és per vosaltres, l’educació?
Edició utilitzada: Una educación, de Tara Westover. Editorial Debolsillo. Traducció d’Antonia Martín.
