Una nit de lluna plena
tramuntàrem la carena,
lentament, sense dir re.
Si la lluna feia el ple
també el féu la nostra pena.

L’estimada m’acompanya
de pell bruna i aire greu
(com una Mare de Déu
que han trobat a la muntanya.)

Perquè ens perdoni la guerra,
que l’ensagna, que l’esguerra,
abans de passar la ratlla,
m’ajec i beso la terra
i l’acarono amb l’espatlla.

A Catalunya deixí
el dia de ma partida
mitja vida condormida:
l’altra meitat vingué amb mi
per no deixar-me sens vida.

Avui en terres de França
i demà més lluny potser,
no em moriré d’anyorança
ans d’enyorança viuré.

En ma terra del Vallès
tres turons fan una serra,
quatre pins un bosc espès,
cinc quarteres massa terra.
“Com el Vallès no hi ha res”.

Que els pins cenyeixin la cala,
l’ermita dalt del pujol;
i a la platja un tenderol
que batega com una ala.

Una esperança desfeta,
una recança infinita.
I una pàtria tan petita
que la somio completa.

Pere Quart, pseudònim de Joan Oliver.

És un poema preciós, una de les composicions més importants de la Lieratura Catalana del segle XX i de tota la història de la Literatura Catalana. Publicada el 1947, explica la duresa de l’exili dels republicans durant la Guerra Civil Espanyola. Versa sobre les reflexions al creuar la frontera de Catalunya de nit, havent de marxar per obligació de la pàtria estimada. És un poema que elogia Catalunya, que té un sentiment nacionalista molt fort, que explica les penúries de veure’s forçat a abandonar la terra. A banda de l’aspecte temàtic, la part formal està molt ben treballada.

Corrandes dexili POEMA | Corrandes d'exili, de Pere Quart

Aquí us deixo amb una versió musicada per Elena Gadel, Lluís Llach i Sílvia Bel, que és brillant:




Instagram @cadadia_lletres

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.