“Desmayarse, atreverse, estar furioso,
áspero, tierno, liberal, esquivo,
alentado, mortal, difunto, vivo,
leal, traidor, cobarde y animoso;
no hallar fuera del bien centro y reposo,
mostrarse alegre, triste, humilde, altivo,
enojado, valiente, fugitivo,
satisfecho, ofendido, receloso;
huir el rostro al claro desengaño,
beber veneno por licor süave,
olvidar el provecho, amar el daño;
creer que un cielo en un infierno cabe,
dar la vida y el alma a un desengaño;
esto es amor, quien lo probó lo sabe.”
Lope de Vega
M’agrada molt la manera en què Lope de Vega defineix l’Amor –l’essència de l’amor, un dels temes més teoritzats a la Història de la Literatura, com surt a L’amor d’Erika Ewald, entre tants altres-. Amb la forma del sonet, que és una mètrica concentrada i concisa, el poeta traça l’amor fent servir una enumeració d’accions –verbs– que implica l’Amor. Lope de Vega opta per una tria aparentment senzilla, però molt rica, que se’ns resumeix a l’últim vers: “esto es amor / quien lo probó lo sabe”. Al poeta castellà no li fa falta dibuixar amb molta parafernàlia l’Amor, perquè amb els verbs ja omple tota la cambra. I aquesta és l’art literària.
Poema: Sonet núm. 126, Desmayarse, atreverse, estar furioso, de Lope de Vega Carpio. Any 1634.
