L’ocult és la capella que regentes dins teu quan venen els amics a veure’t, l’edifici que s’erigeix quan et consideren refugi. És oculta perquè resta dins teu. Igual que la passió és oculta a ull cluc: és tota tu, però no la veus. Per cap banda. O això revel·la Anna Gual (Vilafranca del Penedès, 1986). La poeta reuneix tots aquests temes en el poemari publicat enguany titulat Les ocultacions. Guardonat amb el 45è Premi Miquel de Palol, la poeta catalana agafa el motiu d’allò aparentment no visible i el desplega en tots els poemes, amb diverses situacions que ho il·lustren (paradoxalment). Aconsegueix mostrar la complexitat del que representen les ocultacions a partir d’esbossos de quotidianitat, amb objectes que no ens són gens aliens, gens estranys en una estructura senzilla, concisa. En definitiva, il·lumina una esfera d’intimitat en tot el seu poemari que ens fa connectar-hi des del primer vers.
Amb la lectura d’aquesta obra, el que m’ha suggerit ha estat identificar llegir com jugar a fet i a amagar: una força que toca, però que no és possible veure. Ja no només comprès en una dimensió volgudament lúdica, sinó també com a sentit filosòfic de la vida. D’altra banda, alhora satisfactori perquè continuïn existint coses que no es veuen però que sí que es puguin palpar amb altres sentits i altres vivències. Per això, entenc aquest llibre com un jugador que sent que ha de descobrir el que està amagat en els diferents poemes, no obstant això no aconsegueix aquesta exploració física, material; sinó que ho percep d’una altra manera. Com quan sents que portes un text a dins teu durant mesos, ja escrit. O aquells que t’acompanyen al naixement i a la mort, la llarga genealogia que t’acompanya, que resta oculta, escriu Gual en dos dels seus poemes.
En l’àmbit conceptual, la poeta juga amb el binomi del que és visible i del que no ho és per demostrar que en realitat les coses visibles moren més ràpidament que les que no ho són. Com si en la virtualitat d’aquest espai s’hi guardés la veritat: un no-espai, una veritat no-veritat, una estructura oculta que seria un dels majors plaers de la vida. No ho entén com a sentit negatiu, sinó que les pàgines que resguarden la poesia celebren l’existència d’aquestes ocultacions. Ocultacions que trobem en la maternitat, en la literatura, en l’avortament, en la vida, en la vellesa. Ocultacions que fan que continuem aquí, la gràcia de no saber-ho tot.
És aquesta la carta de presentació al món ocult d’Anna Gual, una veu que remou les indagacions sobre els misteris que ens envolten des d’un estil molt proper, molt amè. Trasllada al lector unes intuïcions que veu, de forma engrescadora com un joc, però també com una conversa seriosa en una nit. És preciós com troba l’equilibri per donar les claus als qui la llegeixen, perquè gaudeixin d’aquest misteri, que no és cap cosa nova, però que encara no s’ha desxifrat. I gairebé segur que mai s’aconseguirà. A més, la poeta compta amb set poemaris més publicats; una veu, que ben segur que no deixarà de sorprendre en un futur. Cal mencionar que aquesta edició està emmarcat amb un pòrtic d’Antònia Vicens i un epíleg de Dolors Miquel. Gràcies a l’Anna per regalar-me el llibre.
Si en vols saber més…
- Edició: Les ocultacions d’Anna Gual. Barcelona, 2022, Edicions Proa, Col·lecció Óssa Menor, pòrtic d’Antònia Vicens i epíleg de Dolors Miquel.
- Llegeix un fragment del poemari aquí.
- Presentació del poemari: Conversa d’Anna Gual amb Xavier Graset (desembre 2022).
- Pàgina web oficial de la poeta Anna Gual.
Et pot agradar de poesia…
Només tu pots parlar sobre poesia d’aquesta manera, gràcies per les recomanacions <3