Parlar de poesia sempre és una tasca complicada. I és que es fa difícil transmetre tota aquella reflexió abstracta en unes quantes línies, amb claredat. Aquest preàmbul no tracta de ser una captatio benevolentiae, però volíem fer palès el vapor de la poesia, que s’escapa en intentar-la apressar amb les mans. I no és pas dolent: la poesia fascina, comprèn tant que necessitem llegir-la, difondre-la. Avui parlem de Llei d’estrangeria de Manuel Forcano, publicat el 2008 a Edicions Proa en català.
L’autor va escriure aquest poemari que versa sobre la idea que un és estranger en termes d’amor, perquè és aliè a l’illa que és l’altra persona, on regnen unes altres lleis, unes altres dinàmiques. Obrí el poemari amb una cita de Marguerite Yourcenar “Per a mi es tracta de ser més que un home”. I amb aquesta frase ja intuïm que l’amor és una cosa superior a qualsevol altra cosa, que estem parlant en termes d’elements sublimats.
L’estranger que arriba a la ciutat
Amb la figura clàssica d’Enees, Forcano invoca els mites clàssics per començar el poemari. Enees és aquell estranger que arriba a una terra desconeguda per ell i vol fundar una ciutat nova, explorar el territori. Per tant, se’ns presenta aquest visitant que arriba, que capgira el món del resident, emmarcat sempre amb un mar que permet la reflexió, un tercer element dins d’aquest «tu i jo» tant íntim que anem observant des de l’escletxa finíssima de la poesia.
Aquest poemari intenta ser un intent d’esgotar l’obra fins a trobar la definició de l’amor, del subjecte, de tot un diccionari sobre la vida, que mostra opacitat. I així es van trobant els versos, que van en aquesta direcció, una direcció en què és més important el que es va aprenent que una resposta taxonòmica final: «Descobreixo ara / que, igual que els vaixells / les illes poden naufragar». L’autor neda en totes les direccions de l’amor, també l’oblit, que el defineix com «un mar cap sense cap costa», però alhora un amor que no és dolç, sinó com un exèrcit «armat fins a les dents». Forcano ho copsa perfectament, en mans de les paraules del poeta Iunus Emre: «Jo sóc un serf de l’amor».
Serfs de l’amor
És un vers que sembla que balancegi, enmig d’un mar tranquil. A banda dels seus elements naturals sobre la ciutat i el món que agafa per escriure, i el seu to d’una serenitat màxima davant de fenòmens tan grans, hi aporta també una geografia més concreta, ja no tant universalista i abstracta, que va intercalant: del Pròxim Orient. En aquests indrets va versant sobre el desig i l’amor, com el desig és complert i com és cessat, en un altre naufragi metafòric, o no tan metafòric.
Forcano també indaga en les runes, el després de l’amor, quan s’acaba. Ho fa reprenent el mite dels troians, també amb indrets concrets com el Líban i Istanbul. El jo líric se sent expulsat com un estranger, un cop just quan ha après l’idioma i el clima de l’altre. Aleshores només resta la memòria, com una illa «per sota el mar», un treball arqueològic. Però tot això, aquests elements són «tanta llum», més que un home, són els puntals que donen sentit a l’existència, una mena d’epifania.
De vegades sóc conscient / que l’únic lloc on vaig poder viure sense el mar / va ser el teu cos. (‘De vegades’)
La poesia, aquesta estructura on està expressat totes aquestes idees que hem anat filant, explora ‘el que havia de passar’ segons Aristòtil; no la història dels fets. I Forcano també ho fa, explora l’amor des d’una tendresa que no pretén fer un relat dels successos, sinó tastets del que hauria d’haver estat l’amor, del que havia de passar i no és; no és autobiografia, és poesia. Escriu des d’una humilitat d’aquell que està descalç a la terra un cop ha estat abandonat per l’amor, aquella “experiència”, per anomenar-ho d’alguna manera, inexplicable, inefable. En definitiva, un poemari d’altíssima qualitat literària i altament recomanable.
Si en vols saber més…
- Entrevista a Manuel Forcano de Gemma Ventura Farré (novembre 2020) a la revista Catorze.
- Un llibre de poesia que et pot agradar: Nosaltres, qui de Mireia Calafell.
- Un llibre de contes que et pot agradar: Te deix, amor, la mar com a penyora de Carme Riera.
Edició: Llei d’estrangeria de Manuel Forcano. Edicions Proa, dins d’Edicions 62, 2008.
Una resposta a “‘Llei d’estrangeria’ de Manuel Forcano”