Retorn a Brideshead és un llibre d’aquells en què cada pàgina és una delícia, i la prosa bressola el lector d’un capítol a un altre. És la història de la família Flyte, la història de la seva decadència. En Charles Ryder és un jove que arriba a la Universitat d’Oxford i allà hi coneix en Sebastian Flyte, un excèntric aristòcrata que també hi estudia. A poc a poc, en Charles s’endinsa a les sales de la casa Brideshead de la mà del seu amic, qui el convida a estar-hi llargues estades. Però no tot és el que sembla: un munt de problemes vertebren els pilars d’aquella llar, d’aquesta llar tan majestuosa, amb una capella i una font, començant per en Sebastian, que té problemes amb l’alcohol.
Retorn a Brideshead
El pare de la família viu a Itàlia, amb la seva amant. Res és el que sembla. En Sebastian cada cop beu més, i aquest problema esgota a tots els del seu voltant, menys a Charles, que sempre és al seu costat, ensenyorint-s’hi un sentiment d’amor molt profund. La Julia és una de les germanes d’en Sebastian, una noia misteriosa i elegant, que es promet amb un home conflictiu, en Rex Mottram. La Cordèlia, l’altra germana petita, intenta sobreviure a aquell ambient mitjançant la religió. La mare, Lady Marchmain, amb molts disgustos, es va apagant lentament.
La història transcorre en un període ampli de temps, des d’aquells primers dies a Oxford (que ambdós personatges abandonen), fins a la vida adulta. La vida els porta per un ample periple vital, Sebastian marxa molt lluny on s’accentua encara més la seva decadència. I en Charles, acaba esdevenint un pintor arquitectònic molt cotitzat, casat i amb una família pròpia a la qual no fa cas. Sempre té el record d’aquella família.
Però quan me n’anava amb l’auto, i des del seient de darrere em vaig tombar per fer el que semblava que havia de ser la meva última mirada a la casa, vaig tenir la sensació que hi deixava una part de la meva persona, i que, anés on anés a partir d’aquell dia, sempre en sentiria l’absència […]
Però un viatge en vaixell fa coincidir en Charles i la Julia, on s’expliquen les seves vides i s’actualitzen els seus camins, fins a convertir la gran mansió dels Brideshead en un quarter militar.
És una novel·la magnífica, d’aquelles que agraden molt si us inclineu cap a novel·les familiars com Mirall trencat, de Mercè Rodoreda, i Anna Karènina, de Tolstoi. La traducció en català és molt bonica, amb un lèxic molt ric. S’ha de dir que la narració avança amb lleugeresa, tot i que cap al final, considero que l’experiència del personatge d’en Sebastian es fa una mica pesada de llegir. D’altra banda, m’ha agradat molt gaudir de les abundants descripcions i de les referències a la pintura i a la literatura. Ha estat un plaer compartir una lectura crítica amb la religió, la política, la moral, la família i les arts.
Aquella va ser la meva conversió al barroc. Allà sota aquella volta alta i imponent, sota aquells sostres amb teginat; allà, mentre passava per sota d’aquells arcs i aquells frontons oblics en direcció a l’ombra de la columnata i em passava hores seguides davant de la font, estudiant-ne les ombres, rastrejant-ne els ressons d’un altre temps […]
Per acabar, voldria afegir que se n’han fet pel·lícules i serials televisius, que espero poder-los veure aquest estiu tranquil·lament. Podeu veure un tràiler aquí:
https://www.youtube.com/watch?v=pBnew4N3Xvk
La coneixíeu, aquesta novel·la? Què us sembla?
Edició: Retorn a Brideshead, d’Evelyn Waugh. Viena Edicions. Traducció de Xavier Pàmies.
Deixa un comentari